El Sutra del Buda de la medicina
Juan Martín Carpio
El començament de la medicina budista tradicionalment s’atribueix a un sermó del Buda Gautama del que donem traducció més avall, encara que Buda assenyala com a real origen a l’anomenat Buda de la Medicina o Tathagata Blau de Lapislàtzuli, un dels 4 governadors del món, i que en prèvies encarnacions, abans d’arribar al budat, quan encara era un bodhisattva, mogut per compassió es va comprometre a guarir tota la humanitat de les seves malalties i portar-la a l’alliberament final.
Tot i que el budisme representa a l’Índia un sistema heterodox, s’emparenta amb molts dels ensenyaments essencials i primigenis de les escoles hindús tradicionals. La seva influència no només es va deixar sentir a l’Índia sinó també al Tibet i a la Xina, deixant la seva marca especial a les concepcions mèdiques d’aquests països.
A la Medicina Budista, potser més encara més clarament que en altres medicines clàssiques, la salvació està totalment lligada a la salut, la cura és sobretot la cura de l’ànima, i l’origen i curs de la malaltia és comparat al mateix etern peregrinar de l’ànima subjecta als cicles de reencarnació, el Samsara, la causa primària del qual és la Ignorància, la Còlera, i l’Ambició, o sigui les mateixes causes que es consideren com a origen de la malaltia. El budisme doncs entén també que la Medicina s’origina en una revelació primordial, en un regal dels éssers superiors, i que com a fi últim no només té la curació del cos sinó la de l’ànima. La Medicina Budista, més que un conjunt de tècniques o coneixements terapèutics directes, es tracta en realitat de bases metafísiques o espirituals que poden ser aplicades a qualsevol altre tipus de medicina.
El document inaugural del qual parteix aquesta concepció és El Sutra del Buda de la Medicina, resultat dels ensenyaments del mateix Gautama. A través dels segles va ser traduït al tibetà i al xinès, i tornat a traduir de nou a l’anglès i a altres idiomes. Malauradament moltes d’aquestes traduccions presenten desviacions sectàries i han estat difoses a Occident sense entendre prou bé el contingut.
Es pot assenyalar dos aspectes fonamentals a la Medicina Budista, un aspecte moral i metafísic, i un altre màgic i religiós. Aquests dos aspectes són el resultat de les concepcions particulars del mateix budisme mahayana i tibetà, que comparteix els mateixos ensenyaments amb el budisme hinayana en l’aspecte moral, però afegint-hi concepcions esotèriques, religioses populars, i en algunes escoles elements tàntrics procedents de l’escola Vajra o del Diamant.
Aspecte moral-metafísic
Per al budisme les causes fonamentals de la malaltia són precisament les mateixes que posen en moviment la roda del Samsara o causes kàrmiques de reencarnació, les anomenades cadenes de causes interdependents o 12 Nidanes.
Les primeres causes de la posada en marxa de la roda són Avydia, ignorància, i les formacions kàrmiques que se’n deriven. El final d’aquesta cadena és Jati-marana, és a dir l’envelliment, la mort, la preocupació, el lament, el dolor, la pena i la desesperació. Per tant, la malaltia, en qualsevol dels seus nivells (físic, metafísic o moral) només posseeix una autèntica cura: la interrupció de la cadena de causes interdependents, o almenys l’aminoració i canalització d’aquestes nidanes o llavors kàrmiques cap a un fi positiu. A la llum de l’anterior, és com cal interpretar el famós Sutra del Buda de la Medicina.
Però a més també hi ha una clau esotèrica i simbòlica, Gautama després d’explicar els immensos beneficis i poders que es poden derivar de la meditació i el reconeixement del Buda de la Medicina, va dir les següents paraules a Ananda el seu deixeble més proper:
«¿Si alabo las virtudes del Buda de la Medicina y te doy a entender que las acciones del Buda tienen un significado oculto que es difícil de entender, me creerías?»
Ananda va contestar afirmant que creia les seves paraules, com a procedents d’un Tathagata perfecte en accions, paraules i fets. Aleshores Buda li va dir a Ananda:
«Cuando todos estos seres oigan el nombre del Maestro de Curación honrado por todo el mundo, el Tathagata Radiante Azul Lapislázuli (el Buda de la Medicina) y lo aprecien y protejan con todo su corazón, y ya no tengan más dudas, entonces será imposible que caigan otra vez en un destino malvado. Aquellos que cayeron en malos destinos, son aquellos que no hicieron buenos actos. Ananda, este es el significado oculto de los actos de los Tathagatas; ¡es difícil de creer!, pero tú puedes concebirlo ahora, y de esta manera conoces ahora que todo lo que te he dicho tiene sus raíces en el poder de los Tathagatas.»
Atès que a les doctrines budistes la ment és el generador de totes les il·lusions, i de les conseqüències kàrmiques derivades, el contacte de la nostra ment a través de la recitació del mantram principal del Buda de la Medicina, i la visualització dels mandales en què apareix representat, afectaria la nostra consciència ajudant-nos a alliberar-nos i a evitar el dolor i el patiment.
Malauradament, aquest concepte que podria ser entès com un «exercici d’elevació de consciència» i de purificació, ha esdevingut avui dia una pregària no gaire llunyana als precs del rosari i als escapularis i fotos de sants tan coneguts al món catòlic.
Símbols del Buda de la Medicina
El Buda de la Medicina, anomenat Bhaisajyaguru en sànscrit, Yakushi Nyorai (en japonès), Sangs-ryas (en tibetà), Sman-bla (en mongol), i Yao Shi Fo (en xinès), resideix al Paradís de l’Est, mentre que a Amitabha Buda correspondria al Paradís de l’Oest, tots dos estan doncs situats en els dos pols oposats, encara que en realitat són el mateix.
El seu cos és de color blau cel radiant. La mà esquerra adopta el mudra de meditació, que representa l’erradicació de les malalties i del patiment: la realització de la veritat absoluta i per tant la cessació del Samsara. Sobre la seva mà reposa un bol que conté l’elixir o el nèctar de la vida eterna.
La seva mà dreta està estesa, amb el palmell cap amunt, recolzada sobre el genoll dret en el gest anomenat «suprema generositat». Sosté a la mà la planta anomenada mirabolà (prunus divaricata). Segons la medicina tibetana, que reconeix només tres tipus bàsics de malaltia les arrels de les quals són: les passions, la violència, i la ignorància, aquestes serien erradicades pel fruit d’aquest arbust.
L’arbre del mirabolà és descrit com a verd, bell, donant alegria al cor i poder; la seva fragància s’estén fins a l’infinit i la llum il·lumina la terra i el cel. Es tracta del Cherry Plum, o la Moringa oleífera, esmentada també al Llibre dels Morts Egipci. El seu nom procedeix del grec murobalanos: (muron, perfum + balans, gla o ametlla) Aquest arbre és una de les formes del «Nagavrksa» (literalment «arbre-serp»), o de l’Arbre de la Saviesa o Arbre Bodhi sota el qual Buda va obtenir la il·luminació. Les seves representacions ens mostren el fruit central i dues branques més als costats, similar a la branca d’avellaner amb les dues serps del caduceu d’Hermes.
Veiem, doncs, que els símbols de la Medicina Budista, en el seu vessant esotèric, són els mateixos que apareixen en altres medicines. La Salut, en el sentit últim, és la curació de tots els mals que ens encadenen a la roda de la reencarnació. La conquesta de la il·luminació equival a trobar finalment aquest estat de Salut Perfecta. Per això al Llibre egipci dels Morts, l’osirificat repeteix “haver-se alliberat dels mals”, “haver-se tornat sa”, “no estar ja més subjecte a la corrupció”.
Aspecte màgico-religiós
Al Sutra del Buda de la Medicina es recomana una sèrie d’exercicis, de visualitzacions, de purificacions prèvies, d’oracions i ofrenes al Buda de la Medicina, en cas de malaltia.
Tal com Sòcrates comenta al Càrmides, els metges de Tràcia, estimats com els millors, li van aconsellar que mai no s’hauria de curar sense abans calmar i harmonitzar l’ànima. També li van dir que era molt important per això les invocacions, cants sagrats, o encantaments.
Plató també esmenta en altres diàlegs les purificacions com a factor molt important a la medicina grega. Des d’aquest punt de vista, el que el Buda recomana fer és exactament el mateix, la idea general és que a través de la recitació d’aquest Sutra – ja que s’hi comenta tots els camins que porten a la destrucció de l’home – s’indueix a la meditació sobre les pròpies faltes, sobre els propis errors, obtenint la seguretat que si modifiquem la nostra conducta cap al bé, també cessarà la malaltia. La visualització, la repetició conscient de certs mantrams, les ofrenes realitzades en estat de puresa, ajudarien així a conscienciar les arrels del mal, en allò moral i allò físic, i de forma indirecta produiria un benefici en els pacients.
Un cop més, les medicines clàssiques es relacionen amb allò espiritual.